Haemophagia - demo

Desenganya't: la província de Lleida és poc més que un fracàs si parlem de normalitat en el terreny musical. El motiu és clar: no hi ha propostes serioses ni una actitud professional que permeti lluitar en igualtat de condicions amb (contra?) els grups de fora. Ens mirem massa al melic i no trobem el moment de fer autocrítica sinó que pel contrari preferim pensar que els grups d'aquí són igual de bons que els de, per exemple, Barcelona o Madrid però que són menys populars perquè no tenen els mitjans dels quals sí que disposen els altres. De debò t'ho creus? De debò? Doncs jo no.

No dono gran cosa pels grups d'aquí. En salvo alguns (ja n'aniré parlant si tot funciona com tinc previst) però no vull caure en l'error de parlar bé dels que no puc ni veure. Bàsicament perquè no els faria cap favor. Aquesta hipocresía no ajuda ningú. Els copets a l'esquena no ajuden ningú.

Sigui com sigui, Haemophagia són una de les excepcions. Podría parlar bé d'ells sense cap mena de pudor amb tothom amb qui em trobés pel carrer però no ho faré. Si algú em pregunta què em semblen, l'adreçaré fins aquí.

Abans parlava de la normalitat en el terreny musical de Lleida. La normalitat arriba quan la gent té iniciativa pròpia i, sobretot, ganes de fer les coses bé. I Haemophagia tenen, sense cap mena de dubte, les dues virtuts.

Si encara no els has escoltat (t'he posat el link del seu myspace a dalt!) et diré que fan brutal-death d'alt standing, sense fissures i sense miraments. Imagina Brodequin, Disgorge (USA) o Devourment. Sí, sí, no t'enganyo. La seua demo no s'arruga davant els elapés d'aquests tres grans.

Ja sé que ara mateix no és moment de repassar de què va el brutal-death, però si hi ha algun despistat o despistada li diré que aquí podrà trobar estructures complexes i enrevessades, velocitats impossibles de mesurar en beats, blastbeats escandalosos de les mans de l'Àlex, riffs d'un sol ús (cortesia d'en Gerard) i una veu brutalment gutural a càrrec d'en Roi.

La seua primera demo (gravada al seu propi local per ells mateixos i que faria envermellir moltes demos gravades a estudis professionals) té tres cançons: Shot in the head, Vengeance through murder i Her body on a viscera bath. Amb el temps, però, l'han reeditada incloent la nova gravació de Head Shot II (abans Shot in the head) gravada a Sonograma d'Albatàrrec per incloure-la al cedé recopilatori d'Ilerrock. No sé si m'he explicat massa bé, però tampoc em fa ballar massa el cap.

Ara mateix, però, estan gravant el seu primer cedé (que espero amb candeletes) el qual editarà Pathologically Explicit Recordings. Nova sorpresa, eh? Ja els ha fitxat algú? Doncs sí. El grup dels teus amics no tenen encara segell perquè, de fet, no són tan bons com aquests.

Al maig podrem gaudir d'ells a Lleida amb Napalm Death (!). Crec que serà un bon combat Old School vs. New Breed...

Valoració objectiva: 4/5 És una gran demo, sens dubte. De les millors que tinc (i només jo sóc la mesura aquí, d'acord?) No li poso un cinc simplement perquè repeteixen una cançó i perquè la presentació no és brillant i, de fet, això és quasi imperdonable avui en dia. La gent no compra cds originals i molt menys demos, així que com a mínim hauria d'entrar bé pels ulls (tot i que molt probablement no li volen donar una sortida comercial sinó purament promocional).

Valoració subjectiva: 4,5/5 Repeteixo frase: és una gran demo, sens dubte. De les millors que tinc. Amb això n'hi ha prou, no?

Contacte: http://www.myspace.com/haemophagia