Enter Shikari - take to the skies

Després d'escoltar-los algunes vegades per YouTube i MySpace (i després de seguir unes recomanacions molt estrictes i reiterades d'un amic) ja tinc el cd d'Enter Shikari i no m'ha decebut gens. Per una vegada, aquest amic meu tenia raó. La majoria de vegades, però, no solem coincidir massa.

Si no els coneixes et diré que aquests anglesos fan una curiosa mescla de hardcore amb música trance discotequera macarril* i no resulta tan horrible com podria semblar de principi (però potser fan tard: seria més cool i underground mesclar-ho amb schranz, o breakcore o d'altres estils més ketamínics i no amb una cosa tan inofensiva com el trance de tota la vida).

Fet i fotut, hi ha cent-mil milions de grups que fan hardcore com ells mateixos (amb aquesta punteta d'emo que tan agrada) però ells, gràcies a l'element diferenciador de la música electrònica, poden quedar gravats a la memòria de qualsevol oient per més estona. Un punt al seu favor.

Després d'una introducció obviable comença la teca seriosa: amb un títol tan poc original com Enter Shikari encenten el cd amb una mala bava controlada que és carn de recopilatori d'ipod. 2:52 exquisits amb tots els ingredients que anirem trobant al llarga del cd (si aquesta no t'agrada, ja pots llançar el cd; o dur-lo a la papera de reciclatge, clar).

El bakalao continua amb Mothership que està prou bé, per continuar amb Anything Can Happen In The Next Half Hour: hit número 2 del cd. Sí senyor. Comença brutalment bé, enganyant-nos i fent-nos creure que lo que sentim és música que podria sonar dins de qualsevol cotxe tunejat amb els vidres abaixats i el sub-woofer a tot drap, per passar a ser una cançó agressiva i calmada a parts iguals. A part, la lletra és de deu.

Mentres va passant el cd me n'adono que, lo que més m'agrada d'ells és que han trobat un equilibri perfecte entre melodia i brutalitat, trance i hardcore, cants i crits... D'una manera o altra, em recorda a Protest The Hero que també saben posar les gotes exactes de cada ingredient. Per cert, els Protetst The Hero treuen un cd nou el pròxim 29 de gener.

Més coses que m'agraden d'ells són les veus i els cors: continuo dient (i ho diré sempre fins que tots els grups del món se n'adonin) que uns bons cors són capaços de convertir una cançó bona en una cançó que passarà a la història (si més no, a la història particular de cada un de nosaltres) i que habitualment, per desgràcia, és una part que es deixa massa de banda. Agafar el guitarra o el baixista del grup i dir-li que cridi una mica per omplir no és la manera exacta de fer-ho: tant el cantant com els coristes han de ser bons cantants. Si més no, servidor de vostè pensa això.

Perquè les veus melòdiques d'Enter Shikari són realment bones i creíbles. Un altre cop: com Protest The Hero. Ahir un amic meu em va dir una cosa que em va fer molta gràcia: el cantant de Killswitch Engage (no els suporto i em fa riure -per no dir pena- que agradin tant a tantíssima gent. És un error, crec.) quan canta melòdic sembla que vulgui ser l'Elvis Presley del s.XXI. I realment sona ridícul enmig de tant crit. Desenganyem-nos: els qui saben combinar els crits/guturalitat i demés amb uns melòdics ben benparits sense sonar falsos ni artificiosos són 4: en Burton de Fear Factory (s'ho va inventar ell, no?), en Chino de Deftones, en Rou d'Enter Shikari i en Rody de Protest The Hero. Segurament n'hi ha més, però ara no em venen al cap. Més punts per ells.

I per no fer la crítica més llarga que he fet mai, ho començaré a deixar aquí.

Només et recomanaria que escoltessis, almenys, a part de les dues que ja t'he dit abans, Sorry, You're Not A Winner, Jonny Sniper (el principi d'aquesta cançó sembla tret de qualsevol videojoc de Master System II; de fet, aquesta sensació es va repetint sovint al llarg del cd, però és aquí on més m'ho sembla) o Adieu (una pseudo-balada prou digna).

En definitiva: crec que et pot fer passar una bona estona convertint qualsevol racó de casa teua o del teu cotxe en una discoteca extremadament happy àvida de subidons. Perquè, no ens enganyem, a tots sempre ens ha fet una mica d'enveja això, no?

Valoració objectiva: 3,56/5 No hauria de ser així, però avui en dia la mescla de dos estils ben diferents ja es considera una proposta original. Ja et dic, crec que és un error, però si partim d'aquesta base, Enter Shikari són prou originals com per donar-los l'oportunitat que deneguem a molts d'altres perquè simplement copien lo que es porta.

Si vols un hardcore fresc i dinàmic, i no un hardcore tan d'ara d'a veure qui és més dolent i fa mes breakdowns en una sola cançó, pots donar-los un vot de confiança i fer-te amb el seu cd.

Valoració subjectiva: 3,77/5 Hi ha vegdaes que no demanes massa a un grup ni a un c d, només vols que t'entretingui una mica i prou. I aquest cd ho fa sobradament. Tinc tornades al meu abast, tinc veus melòdiques i cridaneres ben combinades, tinc subidons discotequeros a full, tinc cançons accessibles... Què més vull?

Contacte: http://www.entershikari.com

*Tota la vida n'havia dit (d'una forma bastant despectiva, per cert) bacallà, o simplement música màquina, però pel que es veu es diu així: trance. Doncs molt bé.