dimecres, 4 d’abril del 2007

MargenZero - demo

Va de maquetes de Lleida tot i que, repeteixo, crec que els grups d'aquí no són pas per tirar coets i tenen molta feina a fer (ep, modesta opinió d'un servidor de vostès que s'amaga darrera el ridícul sobrenom de Tu Esculls).

Sigui com sigui, senyores i senyors, és el torn de MargenZero.

Volia fer una crítica boníssima d'aquest grup, però he canviat d'opinió. El motiu és ben senzill: vaig
deixar enlluernar-me per les dues primeres cançons de la seua demo (Dionisio i El Aduanero) d'una manera tan seriosa que vaig pensar en anomenar-les les millors cançons de la meua vida, però, i aquí ve el tan temut però, les dues segones (Atado a la Caja i Un Euro) m'aborreixen fins el moll de l'os (que no de l'ós). A més, tot i que les seues cançons per separat són precises, mil·limètriques i efectistes, en conjunt i tocades en una hora poden arribar a saturar. En directe arribes a l'horrible sensació de no saber si aquesta cançó que sona ara mateix ja l'han feta abans o no. I això, vulguis que no, no és massa encoratjador a l'hora de fer una crítica positiva.

Més coses a sumar-hi: podria pensar que les dues cançons de la demo que no m'agraden són una excepció dins del món de MargenZero i que les més noves seran molt millors. Però (ve el segon però temut) un cop visitat el seu MySpace, on hi ha tres cançons noves, he comprovat que, si hi ha hagut algun canvi considerable respecte a aquelles dues, ha sigut a pijtor.

Un cop dit això, també m'agradaria dir a favor seu que, compte!, tot i lo anteriorment exposat, són un grup
dels grups que em crec, un dels que fan pujar el llistó de l'escena lleidatana i dels que demostren ganes, interés i professionalitat (sé que professionalitat és un terme que hauríem de discutir molta estona, però ara no és el moment).

Arribats aquí... quina música fan? Si fas cas al seu MySpace fan punk/hardcore/emo, però si en comptes d'això escoltes les quatre cançons de la seua demo pots arribar a la conclusió, com jo, que potser no són massa punk ni massa emo, i sí que tenen una mica de rock. I és això el que més m'agradava de Dioniso i El Aduanero.

Doncs si només és punk-rock o hardcore, què és allò que et va atraure tant al principi? Les tornades, sens dubte. L'energia que desprenen. Els tres minuts de cançó. Les lletres.
La veu també, clar; tot i que en un principi vaig pensar que m'acabaria aborrint el timbre d'en Jordi, al final, qui ho hauria de dir, no ho ha fet. Comprova-ho tu mateix: si més no, és una veu amb caràcter i personalitat.

En definitiva, reconec que fan molt bé les coses però que jo no sóc el seu target. Què hi farem!

Valoració objectiva: 3,5/5 Quatre cançons perfectes de 3 minuts escassos amb estrofes del hardcore més amable i grans tornades per cantar al cotxe o a qualsevol dels seus (llargs) concerts. A això hi has de sumar: una bona presentació de la demo (bé!), un so més que acceptable (molt bé!) i uns músics amb gana d'escenari i estudi (immillorable!) però, repeteixo, de moment no tenen la capacitat d'aguantar la meua atenció una estona prou llarga.

Valoració subjectiva: 4/5 Massa generosament poso un 4 per les cançons Dioniso i El Aduanero i el bon record i bon sabor de boca que sempre em deixaran. A més, també m'agrada la seua actitud i la seua inquietud.

Contacte: http://www.margenzero.com/