dijous, 4 d’octubre del 2007

Machine Head - the blackening

Encara recordo els dies en que escoltar Machie Head era una cosa excitant. Quins dies...!

Em considero un seguidor seriós d'aquest grup, arribant per moments a hooliganisme-encegat-i-molón, però moltes vegades els he perdut el respecte. Durant una bona temporada, em va fer molta mandra escoltar-los (després d'engolir mil cops seguits el The Burning Red fins que van treure el Through The Ashes Of Empires -amb tot el Supercharger pel mig inclòs-) però tot i això vaig anar a veure'ls en concert (amb l'horripilació dels Hedtrip de teloners...!) i em vaig es
barallar, a tort i a dret, negant les evidències, amb els seus detractors més acarnissats (el hooliganisme es basa en això mateix.)

Llavors, vaig recuperar la fe (juntament amb 100.000 milions de tones de fans i periodistes més) amb Through The Ashes Of Empires. Perquè, siguem seriosos i sincers, aquest disc és un 10 com una catedral. I més venint d'on venia.

I deu ser precisament l'èxit i la bellesa del seu anterior disc lo que els ha dut a fer aquest The Blackening. Si en aquell tornaven a ser molt heavys, en aquest han volgut tirar la casa per la finestra i ser absolutament heavys. Si en aquell eren enrevessats i es mostraven suggerentment tècnics, en aquest s'han passat de frenada i han fet molts bocins obviables i avorrits per l'oient. I si en aquell van gaudir component-lo i tocant-lo, en aquest han oblidat que això haurà d'escoltar-ho algú o altre i ha de tenir una mica de ganxo.

Així que ja pots fer-te la idea del què m'ha semblat The Blackening: a estones m'encanta i a estones m'avorreix més que una versió del Supercharger feta amb el guitarpro dels nassos.

La primera cançó, Clenching The Fists Of Dissent, sembla que podria haver format part del cd anterior i això té tant d'encoratjador com d'enganyós, perquè aquesta és rematadament bona i entretinguda -a pesar de durar 10 minuts- i en concert segur que és l'hòstia (una cosa que mai han perdut és l'energia en directe: dubto que hi hagi grups tan perfectes com ells damunt d'un escenari. Igual de bons sí, millors... Mmm... Difícil, difícil. Potser Skunk D.F.* i para de comptar...) però la segona, Beautiful Morning, ja és més justeta (només pel títol ja fa mandra escoltar-la) i no la salva ni el típic crit RobbFlynnesc de Fuck you all! del començament.

En canvi, Aesthetics Of Hate, torna a canviar el panorama. Escolta-la aquí. És un bon single amb la marca inconfusible dels més primitius Machine Head i, a la vegada, dels més moderns. Una estrofa bona, una tornada millor, i uns solos que, tot i que no sé per què, em recorden als putos Bullet For My Valentine, no fa angúnia escoltar. És més... Són molt happys!

Llavors tornem a baixar... I a estones tornem a pujar fins a tenir l'horrible sensació que l'inestabilitat és tan gran, que potser no val la pena perdre-hi massa temps. Si més no, no pas tant temps com amb Burn My Eyes, The More Things Change o Throguh The Ashes Of Empires.

Per acabar d'arrodonir-ho, inclouen com a bonus-track la versió (que, tot sigui dit de passada, van fer per encàrrec de Kerrang!...) de Master of Puppets de Metallica i, bé, què vols que et digui?, no té cap al·licient perquè la fan calcada.

Valoració subjectiva: 2,99/5 No és de lo milloret que han fet mai, sense cap mena de dubte. Però no és un mal disc. Hi ha bons riffs, bones estrofes, bones tornades; la veu d'en Robb Flynn continua millorant a cada disc i en Dave McClain cada cop fa més mèrits per engrossir la llista de bateries imprescindibles... Però, tot i això, no és pas un cd per recomanar.

Valoració subjectiva: 2,8/5 Hòstia, com em dol, però no els puc puntuar més alt perquè, com ja t'he dit, els excessos que s'han permès aquí són exagerats. Una cosa és l'èpica de Through The Ashes Of Empires i l'altra és la grandiloqüència sense sentit i sense diversió de The Blackening. Ai, no ho sé pas... Segur que canviaré d'opinió quan em trobaré algun metalhead que em dirà que el útlimo de Machine Head es una mierda. Perquè em conec...

Contacte: http://www.machinehead1.com

*Darrerament estic molt xistós.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un 4 a MAargenZero i un 2,85 a MAchine Head. La mare que et va ensiamar. No tens perdó!!!!!!