Haemophagia - from sickness to cult

No podia ser d'una altra manera: Haemophagia han fet un album de debut que ratlla la perfecció. I dic que només ratlla la perfecció perquè, ja que parlem d'un cd amb cara i ulls vull ser una mica més exigent que amb la seua maqueta.

Primer: l'artwork. És preciós (se'm permet utilitzar aquesta paraula tant així amb aquest tipus d'artwork?). Dona bo mirar-lo per tots els costats i obrir el llibret.

La imatge d'un grup no ho és tot ni molt menys, però d'aquí a que un amic et faci una portada amb el Paint o el Gimp hi ha un camí ben llarg que més val no recórrer (a no ser que aquest amic sigui en Remy de Headsplitdesign, com és el cas d'Haemophagia). Imagino que un punt més a favor de l'artwork és que inclouen les lletres (a mi, personalment, no em fa ni fred ni calor que hi surtin o no. Quan vulgui llegir, agafaré un llibre...)

Segon: la música. Recordes la maqueta? Doncs no han baixat el nivell compositiu (imagino que un bon grapat de les cançons que surten aquí, ja les tenien llavors), ni tampoc han baixat la qualitat en l'execució.

Així que si poses el cd al reproductor, et trobaràs de bon començament amb Appealing Obliteration (la pots escoltar al seu MySpace) llesta per deixar-te bocabadat. El missatge que llancen des del principi és clar: res no ha canviat. La guitarra (les guitarres) sonen igual de bé que abans. El baix ha millorat (sobretot als bocins que es queda sol. Enrampa!) I la bateria en general ha millorat però la caixa potser s'ha quedat una mica coixa perquè queda una mica sense vida. El cas és que no m'ha entusiasmat, però potser és que sóc un cas per estudiar perquè no he trobat massa caixes que m'agradin en cd (i menys en concert). Potser encara no he entés la filosofia d'aquest instrument...

Tot i això, Appealing Obliteration, té un acabament que em té enganxat del tot. No és res de l'altre món, ni han inventat la sopa d'all, però m'encanta escoltar-lo i recordar la primera vegada que el vaig escoltar i que, evidentment, em van fer caure en la trampa... No dubtaré a posar-la en qualsevol recopilatori pel cotxe.

Vengeance Through Murder, la segona cançó del cd, és tremenda; un in your face en tota regla. Només li trobo un però: té un solo de guitarra que sembla que acabi una mica en punta (just després de fer servir el whammy per útlima vegada) i sempre em deixa una mica perplex. Imagino que està fet de forma intencionada, però no sé si podré acostumar-m'hi mai.

Una altra sorpresa és la quarta cançó, From Sickness To Cult, que comença amb la veu d'en Xavi de Noisedrome i continua amb la d'en Jordi del mateix grup. No massa grups d'aquest estil tindrien la gossadia a fer una cosa així (quedaria segurament massa poc undergound) però, personalment, ho agraeixo perquè trenca totalment amb el discurs del cd. Aquí deixen el brutal-death per encarar el grindcore amb tots els ets i uts. També hi han convidat en Dani de Nebulah, i guturaleja tan bé com en Roi mateix. Li donaria un 10 si no fos per la primera frase de la cançó que entra una mica a contrapeu.

Més perles del cd: Head Shot. Potser és perquè la van tenir molt temps penjada al MySpace, però té un atractiu especial. Potser són els canvis de ritme, o potser és que és la més accesible de totes les 8 que componen el cd, o potser és que a estones és groovy com ella sola, però sigui com sigui és de lo milloret del cd.

I encara una última sorpresa: Funeral Inception. Potser a algú li semblarà que fer una versió és un tòpic obviable i feixuc, i més si es fa pràcticament calcada, però si la versió en qüestió és de Suffocation la cosa té, si més no, mèrit. Perquè se n'han sortit d'una manera brillant (quasi insultant!).

Com a últim detall et comento que al llarg del cd han escampat uns sub-greus (sobretot a Head Shot) que, si bé en principi funcionen molt bé (però que molt bé, eh! Això al cotxe és espectacular!) potser n'abusen una mica. Per una altra banda, crec que estaria molt bé que en el segon cd també els posessin (i en el tercer, i en quart...) i que es convertís en marca de la casa Haemophagia.

Valoració objectiva: 4,2/5 Si et va el brutal-death a voltes tècnic i a voltes simplement triturador, gaudiràs molt amb aquest cd. No és massa llarg, la qual cosa s'agraeix perquè no arriba a embafar i té suficients detalls per no fer-lo simplement brutal i prou.

Valoració subjectiva: 4,52/5 No és cap secret que Haemophagia són una de les ninetes dels meus ulls*, però és que aquest cd és de traca i mocador. Sigui pels detalls que guarda el cd (els 3 convidats a les veus, els sub-greus, la versió de Suffocation...) o sigui perquè toquen realment bé i composen pensant en l'oient (si més no, així m'ho sembla), aquest cd es converteix, sense pensar-m'ho més, en el millor de l'any (fins que m'ho repensi una mica més pausadament i faci balanç... La memòria em falla una mica i no puc recordar quins cds han ortit enguany).

Contacte: http://www.myspace.com/haemophagia

*Fes-te fotre! Que acaramelat que queda. Ningú diria que estic parlant d'un grup de brutal-death.