Napalm Death - smear campaign

Saps què passa? Que, tot i que confesso que sí, em baixo música, el meu ritme de baixades és molt lent. Tant lent que si ho pogués mesurar en beats per segons podria fer un cd sencer de drone. Un cop fet l'acudit dolent, continuo amb allò que he començat: em baixo molt poca música i en compro tanta com puc, que no és molta (una quarantena a l'any? potser una mica més, no ho sé.) Amb això vinc a dir que, evidentment, no puc estar mai a l'última: quan la gent ja ha avorrit el nou cd de tal grup, jo encara no l'he escoltat.

Llavors sempre em trobo amb mil-i-una crítiques dels mitjans especialitzats i amb un milió de crítiques dels seguidors i detractors del grup en qüestió i això, a voltes, em produeix més maldecaps que alegries.

Napalm Death van treure el seu últim cd, Smear Campaign, el setembre de l'any passat (sí, sí, farà 9 mesos) però jo no l'he tingut a les mans fins fa dos dies. Amb tot aquest temps de marge que he tingut he llegit només (i remarco el només) crítiques entre bones i molt bones del seu nou cd: el millor cd de l'any, un retorn a les seues arrels, grind com només ells saben fer, el disc més brutal de l'any... i així fins a no parar. Un cop escoltat el cd (més d'una vegada) he arribat a la conclusió que totes els anteriors frases en cursiva eren estretes del full de premsa que Century Media va enviar a la premsa. Si no és així, no ho entenc.

Perquè, siguem seriosos, no n'hi ha per tant! És un cd acceptable. D'una manera o altra diria que si no portés el nom de Napalm Death a la portada diria que és un disc del montón, perquè, fet i fotut, no aporta massa cosa al món del grind.

Comença molt bé: l'intro Weltschmerz et fa pensar que potser sí que ha canviat alguna cosa dins el món Napalm Death, però ràpidament veus que tot continua com sempre amb el segon tall Sink Fast, Let Go (una cançó, per altra banda, de les més entretingudes del grup i del disc). Després arriba Fatalist, la qual és capaç encara de mantenir l'atenció de l'oient (en aquest cas, la meua atenció). A partir d'aquí, monotonia fins al final dels 45 minuts.

Si no estàs molt pendent a l'hora d'escoltar-lo i només el sents de fons, potser aixecaràs una mica el cap quan arribi In Deference perquè hi ha una veu ben familiar col·laborant-hi: l'Anneke dels The Gathering i la veritat és que la mescla no és tan estranya com podria semblar en un principi. A mi particularment, m'agrada més com queda aquesta cançó que Dead End dels In Flames, la recordes?

Alguns altres moments per aixecar el cap serien When All Is Said And Done (més que res perquè n'han fet un videoclip i segurament volen que hi paris una mica d'atenció; i a tu, que estàs perdent el temps llegint això, segur que no et ve d'aquí) o Rabid Wolves (For Christ) que té una olor a Nasum que m'agrada força.

En fi, un cop vist i escoltat, em sembla que Haemophagia els ho posaran ben difícil el proper 12 de maig a Lleida...

Valoració objectiva: 3,2/5 És un bon disc de grindcore però, només és això. No sóc tan undergorund com per posar una nota exageradament alta només pel fet que són els Napalm. Així que no m'allargo més.

Valoració subjectiva: 3/5 No n'hi ha per tant. D'una manera o altra, sembla que si continuen per aquí podrien arribar a semblar una paròdia d'ells mateixos (aquí podria fer un altre acudit i dir que l'única campanya de desprestigi se l'estan fent ells mateixos, però no ho faré...) No han de demostrar res, per déu! Ja van ser els més bruts i els més ràpids fa una pila d'anys i potser farien bé si tornessin a investigar una mica com ja van fer-ho a Diatribes, Inside The Torn Apart o Words From The Exit Wound.

Com a punt positiu destaco la veu d'en Barney, sens dubte. I com a punt molt desfavorable... mmm... no poden fer sonar la caixa més bé? La tinc clavada al cervell!

Contacte: http://www.napalmdeath.org