Coalesce estan vius

Coses del destí: fa uns anys (el 1996), vaig descobrir Coalesce gràcies a l'split que van fer amb Napalm Death (In Tongues We Speak) i uns anys més tard (el 1999) vaig comprar-me el cd 0:12 Revolution In Just Listening. Però després ja els vaig donar per morts, no perquè no m'haguéssin agradat els seus cds, sinó perquè sembla que van perdre quota de pantalla a la premsa i per mi, si no surt a la premsa, no existeix (prou)*.

Però, ai las!, fa uns dies que tinc l'iTunes i, tot passant alguns dels cds a l'ordinador, els he redescobert. I no han perdut pas l'encant! Així que m'he animat i he visitat la seua pàgina web per assabentar-me que, per sort i per sorpresa meua, segueixen vius i que tots aquests anys no han estat precisament aturats. I no vegis quina alegria més gran! Molt probablemnt, si no fos per ells, no hauria donat una opció a The Dillinger Escape Plan; vull dir, un amic em va dir, si t'agraden Coalesce, aquests t'agradaran. I ja ho veus si em van agradar! Dins del meu Top5 particular, estan ben amunt i ara m'ha agradat pensar que és gràcies a Coalesce perquè ells van ser el primer pas. I Coalesce els vaig conèixer gràcies a Napalm Death (per allò de l'split que t'he dit abans) i Napalm Death els vaig conèixer gràcies a... I així fins arribar a... Guns n'Roses? Ja veus quina rucada.

I on vull anar a parar amb tot això? Doncs enlloc. Però estic tant satisfet amb la meua retrobada que tenia ganes de posar-ho aquí. Ja ho veus si és fàcil. No és una notícia bomba ni forma part de l'actualitat dins del món del metal o del hardcore (encara es fa servir el mot math-core?) però m'ha sortit de la pebrotada fer aquesta publicitat gratuïta del grup que em van obrir els ulls a un món completament nou per mi (juntament amb Unsane). Quins dies! Tot era nou i excitant**. En canvi, avui en dia tot és bastant més avorrit (no?).

Definitivament, si puges al meu cotxe aquests dies, escoltaràs el 0:12 a tot drap.

*De fet, aquesta frase és mentida. Però el què passa és que exactament no sé per què no els vaig seguir més d'aprop. No m'agradaven prou? No! Per mandra? Podria ser. Aglutinament exagerat de nous grups per descobrir? Sí, segurament era això.
**Efectivament: ja repapiejo. Ja semblo aquells heavys calbs i grassos que parlen tot el sant dia de Sodom, Tankard i Kreator... O dels heavys encara més calbs i més grassos que parlen tot el sant dia de Bon Jovi, Europe i Barón Rojo...