Quan la gent parla i diu que ja està tot inventat i que s'han de buscar nous horitzons musicals (que passen, invariablement pel mestissatge i la fussió) està equivocada. La prova són Caspian. No és fàcil fer música avui en dia que resulti agradable a l'oïda i que sigui, poc més o menys, original**, és cert, i menys quan només es compta amb dues guitarres, un baix i una bateria. Sí, sí, ho has sentit bé: 4 homes, 4 instruments. Ni samples, ni teclats, ni veus, ni dolçaines, ni percussions africanes, ni res. Però, sigui com sigui ells ho resolen amb una maestria insultant. Millor que Pelican i tot, que ja és dir molt.
M'agrada Caspian perquè no tenen pressa i construeixen poc a poc, a pas ferm. Deixen temps per assimilar-ho tot: ho degustes a la boca, ho engoleixes i ho paeixes amb tota l'estona que faci falta. Sense pressa però, com se sol dir, sense pausa tampoc: no sol haver-hi parades entre les onze cançons del cd i això, lluny de fer-se avorrit, dona molts punts al grup i al seu treball. Si hi paro a pensar, la feina de local d'assaig per arribar a tal punt d'arrodoniment de la presentació global dels temes ha hagut de ser enorme. No es deu haver deixat massa temps per improvisar sinó que tot deu ser el resultat d'un càlcul mil·limètric. Els acabaments de les cançons, els començaments, els acoplaments de les guitarres, els fade in/fade out, l'ordre de les cançons... Absolutament tot. Una meravella de la pre-producció.
Per una altra banda, no vagis a pensar que es recreen massa en una estrofa de forma completament gratuïta o que arriben a agradar-se tantíssim que cauen en un onanisme pesat (diria Mastodon-tic per fer un acudit amb mala bava...) on l'únic beneficiat és el seu ego. La diversió (si és que es pot fer servir tal paraula parlant d'ells) és per a tothom. Exemples d'això: Some Are White Light (la segona cançó) la qual formarà part d'aquí ben poc de la recopilació que m'he de fer per dur al cotxe. L'has d'escoltar, ho té tot, incloent una guitarra que podria haver gravat aquest senyor. De fet, tot el disc n'està ple d' aquest tipus de guitarres, però especialment al mig d'aquesta cançó m'ha vingut ell a la memòria.
Brombie, la setena cançó, també l'hauré d'incloure a la recopilació. És excepcional. Sense fissures. Si mai em pregunten Què és per a tu una cançó perfecta? diré -sense por a cagar-la i sense por pensar que d'aquí cinc anys pensaré diferent- com Brombie de Caspian.
En fi, no sé què dir-te. Busca'l on sigui, val la pena. El primer cd, You Are The Conductor, també estava molt bé. Si ets de les persones que encara troben estones per escoltar música (no només sentir-la) gaudiràs molt segurament d'aquest grup. Si no formes part de la generació videoclip/novel·la curta/curt cinematogràfic, etcètera, etcètera, hauries de donar-los una oportunitat. No són música de cada dia, són de diumenge a la tarda. No són la dutxa de cinc minuts del matí, són com un bany de dissabte al vespre que podria allargar-se 1:00:20, com el cd mateix.
Per cert, deixa'm tornar-hi: la música és cara de collons i s'han de buscar solucions. La primera solució ja l'he dit a l'anterior post. La segona solució (si més no, la segona via que servidor de vostè utilitza) és demanar-la directament als grups i, avui en dia, és ben fàcil. O només traiem el suc que ens convé de la xarxa? Fixa't, el segon cd de Caspian, aquest The Four Trees del que he estat parlant fins ara, m'ha costat 14,1USD que al canvi són 10,48€ que, fet i fotut, són quatre duros tenint en compte que ve d'Estats Units i que amb menys de dues setmanes l'he tingut aquí. Però, sí, clar, tens raó: gratuït és bastant més barat que 10,48€.
I a més, ho havia oblidat, tu vols una cosa més còmoda i més ràpida. D'acord, d'acord... M'has convençut. Ja tens motius de pes per descarregar-te'l sense remordiments. Apa, fes-ho, gandul!
Valoració objectiva: 3,9/5 Els seguidors de Red Sparowes estan de sort. Aprofitant l'eclosió d'aquest grup, Caspian haurien de veure com la seua popularitat creix globalment. Potser els falta madurar algunes idees una mica i potser haurien d'evitar repetir alguns trucs que, tot i ser molt eficients, ja han estat utilitzats massa vegades abans (com les guitarres que semblen dofins... saps a què em refereixo?) Tot i això apunten ben alt i els seus dos cds són ben bons (no massa grups tenen una discografia tan petita però tan perfecta). Un notable alt.Valoració subjectiva: 4/5 Hi estic enganxat. Sobretot a Some Are White Light. És superba. Un hit en tota regla. No els dono una nota exageradament alta perquè, com he dit abans, tiren massa d'alguns recursos massa utilitzats en aquest estil i perquè l'artwork és, poc més o menys, horrible.
Contacte: http://www.caspianmusic.net/
*Sempre m'ha fet gràcia aquesta paraula: membres. Efectivament, no he superat la fase anal.
**Quan parlo d'original no parlo de -ehem- System Of A Down, sinó de projectes amb cara i ulls que no resultin tan empalagosos com SOAD o -ehem un altre cop- Tenpel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada