Potser és la mandra o potser és la calor; o simplement que aquest cd no m'ha enganxat tant com esperava, però el cas és que ja fa molts dies (però molts!) que volta per casa però no he trobat el moment de dir quatre cosetes sobre ell.Si em deixés endur per la inèrcia que mou el món del metal diria que el nou de Vidres a la Sang és immillorable, brutal i el millor cd que s'ha editat en aquest país des de fa cent-mil anys, però no em deixaré per aquest xovinisme fastigós i sectari que tants cops he de suportar, i et diré que el nou cd m'ha agradat força però que la sorpresa estava en el primer i que aquest, simplement, no aguanta tan bé com aquell. Què hi farem!
Amb el temps vaig adonant-me que si una cosa saben fer molt bé els grups és escollir la primera cançó del cd, perquè Vidres a la Sang també han tingut molt bon ull començant amb Amb Tota Rancúnia. És un clàssic a l'hora de comprar música: la primera cançó és rematadament bona, la segona no tant, i així fins a fer un cd més aviat irregular.
O potser no és que sigui irregular i, simplement, és que jo no sóc el seu objectiu perquè a mi més aviat m'ha avorrit una mica. De fet, potser em van avorrir bastant el dia que els vaig veure a Lleida amb Napalm Death, Haemophagia i Nena Daconte i això ho vaig arrossegant fins a dia d'avui. Però és que aquest mig temps acaba amb la meua paciència; i el seu so extremadament net però trist i opac també.
Dins d'aquest Endins (he,he) no he trobat una nova La Terra i Tu ni tampoc una El més dur sempre guanya i és una llàstima perquè pensava que sí que serien capaços no ja d'igualar el primer cd, sinó de superar-lo. Imagina't la desil·lusió que suposaria que en Messi fes una mala temporada enguany... Doncs m'ha passat una cosa similar.
Coses positives? També n'hi ha. Per exemple és una sorpresa bona que hagin deixat de banda les lletres de Miquel Martí i Pol (excepte a Torna Al Teu Clos) i ells mateixos s'hagin posat a escriure'n. A part d'aquesta valentia que han mostrat, se n'han sortit molt bé i demostren que, si es fa molt bé, el català encaixa perfectament amb qualsevol estil. Al cap i a la fi, no és el primer cop que ho fan perquè ja van incloure una lletra pròpia -El Nostre Silenci- a l'anterior elapé que no s'arrugava davant les poesies de Martí i Pol.
Més coses positives: la tornada de l'última cançó, Tots Els Paisatges Són Iguals és brillant (la resta de la cançó no aguanta tan bé, però). La primera cançó, Amb Tota Rancúnia, també la posaré a qualsevol recopilació que em faci per dur al cotxe. I si em sento prou magnànim també hi posaré la segona, Els Limits de la Creació perquè és prou groovy i entretinguda i perquè el crit del minut 2:59 l'espero frisós cada cop que comença la cançó.
I fet i fotut, no hi ha massa cosa més a debatre perquè això dura 38 minuts repartits en 6 cançons i no hi ha massa on remenar. L'aprovo justet.
Valoració objectiva: 2,85/5 Jo és que no sé si puc ser massa objectiu amb ells. Em costa feina pensar que podrien merèixer una nota una mica més alta si no fossin ells.
Si te'l compres, no llençaràs els calés però no sé si t'omplirà del tot. En canvi, sí que recomanaria amb els ulls tancats el primer cd. Esperaré al pròxim treball per saber si la brillantor del primer cd va ser fruit de la casualitat (o dels molts dies de local d'assaig mastegant les 6 cançons) o si aquest segon és només una petita badada a causa de, posem per exemple, les presses.
Valoració subjectiva: 2,55/5 No em vull fer pesat. Esperava alguna cosa més. Coneixent-me, podria ser que d'aquí uns dies passés a ser el millor cd que tinc a casa, però fins llavors haurà de passar amb aquesta nota.
Contacte: http://www.vidresalasang.com/
Amb el temps vaig adonant-me que si una cosa saben fer molt bé els grups és escollir la primera cançó del cd, perquè Vidres a la Sang també han tingut molt bon ull començant amb Amb Tota Rancúnia. És un clàssic a l'hora de comprar música: la primera cançó és rematadament bona, la segona no tant, i així fins a fer un cd més aviat irregular.
O potser no és que sigui irregular i, simplement, és que jo no sóc el seu objectiu perquè a mi més aviat m'ha avorrit una mica. De fet, potser em van avorrir bastant el dia que els vaig veure a Lleida amb Napalm Death, Haemophagia i Nena Daconte i això ho vaig arrossegant fins a dia d'avui. Però és que aquest mig temps acaba amb la meua paciència; i el seu so extremadament net però trist i opac també.
Dins d'aquest Endins (he,he) no he trobat una nova La Terra i Tu ni tampoc una El més dur sempre guanya i és una llàstima perquè pensava que sí que serien capaços no ja d'igualar el primer cd, sinó de superar-lo. Imagina't la desil·lusió que suposaria que en Messi fes una mala temporada enguany... Doncs m'ha passat una cosa similar.
Coses positives? També n'hi ha. Per exemple és una sorpresa bona que hagin deixat de banda les lletres de Miquel Martí i Pol (excepte a Torna Al Teu Clos) i ells mateixos s'hagin posat a escriure'n. A part d'aquesta valentia que han mostrat, se n'han sortit molt bé i demostren que, si es fa molt bé, el català encaixa perfectament amb qualsevol estil. Al cap i a la fi, no és el primer cop que ho fan perquè ja van incloure una lletra pròpia -El Nostre Silenci- a l'anterior elapé que no s'arrugava davant les poesies de Martí i Pol.
Més coses positives: la tornada de l'última cançó, Tots Els Paisatges Són Iguals és brillant (la resta de la cançó no aguanta tan bé, però). La primera cançó, Amb Tota Rancúnia, també la posaré a qualsevol recopilació que em faci per dur al cotxe. I si em sento prou magnànim també hi posaré la segona, Els Limits de la Creació perquè és prou groovy i entretinguda i perquè el crit del minut 2:59 l'espero frisós cada cop que comença la cançó.
I fet i fotut, no hi ha massa cosa més a debatre perquè això dura 38 minuts repartits en 6 cançons i no hi ha massa on remenar. L'aprovo justet.
Valoració objectiva: 2,85/5 Jo és que no sé si puc ser massa objectiu amb ells. Em costa feina pensar que podrien merèixer una nota una mica més alta si no fossin ells.
Si te'l compres, no llençaràs els calés però no sé si t'omplirà del tot. En canvi, sí que recomanaria amb els ulls tancats el primer cd. Esperaré al pròxim treball per saber si la brillantor del primer cd va ser fruit de la casualitat (o dels molts dies de local d'assaig mastegant les 6 cançons) o si aquest segon és només una petita badada a causa de, posem per exemple, les presses.
Valoració subjectiva: 2,55/5 No em vull fer pesat. Esperava alguna cosa més. Coneixent-me, podria ser que d'aquí uns dies passés a ser el millor cd que tinc a casa, però fins llavors haurà de passar amb aquesta nota.
Contacte: http://www.vidresalasang.com/
1 comentari:
no e escoltat el primer CD encara. a veure que tal és.
trob que s'hauria de fer més metall en català...
salutacions desde Mallorca, PPCC.
Publica un comentari a l'entrada