God Is An astronaut - far from refuge

God Is An Astronaut només tenen de lleig el nom. Tot lo demés és bellesa absoluta. Comprova-ho.

Fa molts dies que, xafardejant per la xarxa, vaig topar-me amb aquest bloc on per primera vegada vaig sentir el nom de God Is An Astronaut. Com que no tenia massa feina, vaig buscar el myspace d'aquests xicots (irlandesos, per cert) i la seua pàgina web, i va ser com trobar l'Atlàntida (potser no tant, però estic en un d'aquells moments irracionals d'eufòria).

Així que vaig demanar tota la seua discografia (4 cds) llavors mateix pel simbolic preu de 51$, que venen a ser 34,27€, amb despesses incloses (ve dels EUA). Un altre cop, torno a topar amb la mateixa paret: la música potser no és tan cara, només és qüestió de buscar una mica.

Si encara no els has volgut escoltar et donaré un motiu perquè ho facis ara mateix o una bona raó per no fer-ho mai: God Is An Astronaut són capaços de deixar en calces als mateixos Red Sparowes/Mono/Explosions In The Sky i qualsevol altra cosota semblant al post-whatever del moment. I ho dic amb el (quasi) total convenciment que no me'n desdiré mai. No és pas una idea esbojarrada que no he sospesat, sinó la culminació de moltes escoltes seguides de tots els seus cds.

En què et bases per dir una barbaritat d'aquest tipus, pecador? Doncs en vàries coses. La primera és que, a diferència de molts altres grups d'estil similar, no puc escoltar G.I.A.A. sense parar l'orella tota l'estona; un defecte que tenen molts grups d'aquests és que, al cap de l'estona d'escoltar-los, corren el perill de ser confosos per simplement música instrumental d'ambient o, directament, per música d'ascensor, però aquests irlandesos saben mantindre viva l'atenció de l'oient (o si més no, la meua atenció, que ja és suficient) al llarg de tot un cd.

També admiro d'ells les melodies. No sé on ensenyen a fer això, ni sé de quins grups han après a crear aquestes melodies, però el cas és que són únics fent-ho. L'últim minut i mig de la cançó Far From Refuge, per exemple, en quin moment d'inspiració el van fer? O Sunrise In Aries. O New Years End. Són coses que no sé si podré arribar a entendre mai i coses que em deixaran sempre amb la boca oberta.

Per un altre costat, les parts més fosques i tristes són tan captivadores i evocadores que et fan petit, petit, fins deixar-te en no res. Com ara Darkfall o Tempus Horizon (de lo milloret del cd: l'últim minut d'aquesta cançó em va posar els pels de punta el primer cop que la vaig escoltar).

Puc dir una última rucada? Doncs m'agradaria confessar-te que, quan escolto God Is An Astronaut, somio que tinc un teatre a la meua disposició i que els puc escoltar a tot drap a les fosques a qualsevol butaca del mig de la platea. T'ho imagines? Seria fantàstic.

En definitiva, moltes gràcies Marto per descobrir-me el meu grup preferit de la temporada (algú ha dit hype particular que tinc tot sovint?) i el millor disc de l'any.

Valoració objectiva: 4,39/5 Ras i curt: que digui que aquest és un mal grup i que aquest és un mal cd, no té ni idea de res.

Valoració subjectiva: 4,77/5 Ras i curt: que digui que aquest és un mal grup i que aquest és un mal cd, no mereix viure.

Contacte: http://www.superadmusic.com/god/