
Però anem al tema, aquest cd m'ha deixat amb la boca oberta.
El cas és que, ja ho he dit anteriorment, no estic massa al dia dels nous grups ni estils o tendències i per això, a vegades, penso que tal grup o tal altre s'han inventat la sopa d'all... i a l'hora de la veritat estan anant cap on bufa el vent del moment.Així potser estic flipant amb Protest The Hero perquè no havia sentit mai res així abans i potser tu ja estàs tip d'aquest tipus de grups.
Què fan? No ho sé. Potser allò que es diu math-core? De fet, imagino uns The Dillinger Escape Plan més punks... O potser uns Botch més melòdics... O uns The End (del Within Dividia) a estones més ràpids i a estones més serens...
Sigui com sigui aquests canadencs són uns executors perfectes, com a mínim després de passar per un estudi. També són uns compositors brillants -i aquí sí que no hi ha trampa- que no deixen massa temps per pensar en què estan fent exactament, sinó que et fan concentrar a gaudir. Perquè són èpics quan convé i rudes i directes als moments adients. Extrems* sovint i més amables de tant en tant.
Segurament una de les claus del seu èxit és la veu i l'esmerçada atenció que han passat en els cors (lliçó pendent del... 90% dels grups?). Aquest senyor, el que canta, en Rodi Walker (dels Walker de tota la vida) no crida perquè sí com qualsevol emo del munt, sinó que canta (sí! canta!) posant-hi un èmfasi tan gran que arriba a commoreure'm. Com a contrapunt a això, també et confessaré que, en moments molt, molt puntuals, em recorda a aquest senyor. Res a dir. Segurament si llegís això no s'ho prendria massa bé (qui ho podria fer?)
Mmm... Mira, m'ha tornat a passar. Ja no tinc ganes d'escriure res més. Faré alguna cosa més constructiva com escoltar, un altre cop, Kezia de principi a fi. A més, encara he de treure el vidre, paper i envasos que tenim a les escombraries i dur-los fins als seus contenidors. I ho hauria de fer ja.
Per cert, ja sé que t'és igual però gràcies a ells he descobert una cantautora canadenca que passa, immediatament, a tenir un espai reservat entre els cds de Feist i Keren Ann. Com es diu aquesta cantant? Bé, ja t'he donat, més o menys, una pista; comença per J... Comprat el cd i descobreix-ho tu solet o tu soleta...

Valoració subjectiva: 4,2/5 No massa discos dels que m'he comprat darrerament m'han atrapat tan ràpid. No ho ha fet ni el nou de Machine Head (encara tinc pendent la seua revisió...) així que imagina't! M'està agradant molt, moltíssim aquest grup. M'agrada molt la veu. Les seues estructures. Les seues tornades. Els falsets del cantant. L'entesa perfecta entre les guitarres. Els cors, sobretot els cors. Les múltiples col·laboracions que van sortint al llarg del cd de la senyoreta 'J'. Els 1, 2, vídeos que han gravat... Tot. Fes-te un favor i compra-te'l!
Contacte: http://www.protestthehero.com/
*Prometo que no tornaré a utilitzar la paraula extrem per parlar de grups de metal...
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada