Redoble de tambors...Senyores i senyors:
A partir d'avui (i fins a una nova revisió d'aquí a 100 dies on, molt probablement es canvïi d'opinió)
The Dillinger Escape Plan deixen la categoria
grups amb una discografia perfecta
per passar a la categoria
grups que fins ara portaven una discografia perfecta.
A partir d'avui (i fins a una nova revisió d'aquí a 100 dies on, molt probablement es canvïi d'opinió)
The Dillinger Escape Plan deixen la categoria
grups amb una discografia perfecta
per passar a la categoria
grups que fins ara portaven una discografia perfecta.
(Se senten insults, esbufecs de decepció, crits, alarits de ràbia i terror. Algú es desmaia...)
Ara mateix em faré molta mania perquè només se m'ocurreixen els tòpics més suats que es fan servir a les crítiques de qualsevol revista quan parlen de qualsevol cd nou, com ara:
Doncs sí, per acabar: el nou cd d'aquesta gent, Ire Works, m'ha deixat una mica fred. Deu ser que hi havia posat massa esperances, però per mi, bàsicament, no han complert les expectatives. Sempre em quedarà l'opció de comprar-me el cd de Monkey Hole, que diu que s'hi assemblen tant...
Per cert, encara no he dit la meua particular estupidesa del dia, però ara mateix esmeno l'error: la veu del cantant, a les parts melòdiques, a vegades em recorda a l'Anastacia (la de la pel·lícula no; la de Anastasiahacegimnasia, tampoc; em refereixo a la cantant que té la mateixa veu que en Bozzo...)
En fi...
Valoració objectiva: 3,5/5 És un disc notable, entretingut i capaç d'oferir allò que buscaries a qualsevol cd de The Dillinger Escape Plan. A més, no s'han adormit gens i han provat coses noves prou interessants. Però una crítica exageradament alta no seria prou fidel, perquè estem parlant de The Dillinger Escape Plan i no de qualsevol grup... espanyol. De la mateixa manera que s'està criticant el rendiment de Ronaldinho, s'hauria de criticar als DEP. Tot sigui per intentar que tornin a ser els millors.
Una cosa boníssima del cd (i deixa que em faci pesat) és el preu: 29$ (incloent despeses) amb una samarreta de regal (talla M; ho dic per si mai me'n vols regalar una del teu grup, o de qualsevol altre). Deixa'm fer números... 29$ = 19,65€ (cd+samarreta+despeses... Buf! Que car!)
Valoració subjectiva: 3,1/5 Pensava que seria una cosa meravellosa i s'ha quedat en un cd que (només) està molt bé.
Pot semblar-te una cosa ridícula però, per exemple, penso que l'ordre de les cançons li resta punts. Els interludis (o com vulguis dir-ne) When Acting As A Particle i When Acting As A Wave pots trobar-los interessants si tu vols però, a mi, em tallen tot el desgavell tan groovy que portaven fins al moment.
I l'artwork és el més lleig de l'any, i qui sap si de la dècada, sens dubte (un altre cop, no sóc prou modern ni sofisticat com per trobar-li algun tipus d'encant).
Però la majoria de les cançons són molt bones. Estic segur que d'aquí unes setmanes, quan el tindré més apamat, li pujaré la nota mig punt. Fins llavors d'haurà de quedar amb això.
Contacte: http://www.myspace.com/dillingerescapeplan
Ara mateix em faré molta mania perquè només se m'ocurreixen els tòpics més suats que es fan servir a les crítiques de qualsevol revista quan parlen de qualsevol cd nou, com ara:
El tercer disc és el de la consagració d'un grup.
Doncs aquí es compleix. Entenc que aquest serà el cd que els obrirà les portes del mig món que els falta per conquerir (però a mi no m'ha acabat de convèncer.) Els qui creien que eren massa absurds hauran de canviar d'opinió perquè aquí se'ls veu mes coherents que mai. Els qui creien que estaven massa estancats, també hauran de canviar de parer perquè aquí han introduit una diversitat llarguíssima d'elements nous (ja te'ls diré després). Els qui creien que amb el cd anterior (Miss Machine) s'havien suavitzat una mica, doncs també hauran de canviar, perquè... ve el segon tòpic:
I és absolutament veritat. A Calculating Infinity (tothom de peu) van ser els més bèsties del cotarro, cosa que amb Miss Machine va canviar una mica (només una mica, però lo suficient per a que els nazis se'ls tiressin a sobre) perquè van posar alguna tornada que pots arribar a cantar mentres treballes o vas caminant pel carrer (ara em ve al cap Setting Fire To Sleeping Giants). Doncs ara tothom hauria d'estar mig satisfet (i per tant, mig decebut) perquè hi ha una mica de tot: bocins del primer cd (com ara la primera cançó, Fix Your Face) i moments del segon (com ara Milk Lizard).
A part d'aquesta mescla tan peculiar, han donat un pas de gegant endavant en la seua particular investigació com ara a Black Bubblegum (els mataran per això...) que podria escoltar la meua mare sense escandalitzar-se massa; o l'introducció, ara ja sense complexos, de l'electrònica a When Acting As A Wave o Dead As History (particularment, les he trobades una mica avorrides, però ja se sap que jo no he sigut mai massa modern, ni massa obert); i també la introducció d'un element que forma part del tercert tòpic (utilitzat per gent que porta rastes, té accent de Barcelona, o simplement és inútil, en els casos en què els grups fan alguna cosa bastant complexa i allunyada del món del metal) com és:
Aquest tercer disc és una mescla del primer i del segon.
I és absolutament veritat. A Calculating Infinity (tothom de peu) van ser els més bèsties del cotarro, cosa que amb Miss Machine va canviar una mica (només una mica, però lo suficient per a que els nazis se'ls tiressin a sobre) perquè van posar alguna tornada que pots arribar a cantar mentres treballes o vas caminant pel carrer (ara em ve al cap Setting Fire To Sleeping Giants). Doncs ara tothom hauria d'estar mig satisfet (i per tant, mig decebut) perquè hi ha una mica de tot: bocins del primer cd (com ara la primera cançó, Fix Your Face) i moments del segon (com ara Milk Lizard).
A part d'aquesta mescla tan peculiar, han donat un pas de gegant endavant en la seua particular investigació com ara a Black Bubblegum (els mataran per això...) que podria escoltar la meua mare sense escandalitzar-se massa; o l'introducció, ara ja sense complexos, de l'electrònica a When Acting As A Wave o Dead As History (particularment, les he trobades una mica avorrides, però ja se sap que jo no he sigut mai massa modern, ni massa obert); i també la introducció d'un element que forma part del tercert tòpic (utilitzat per gent que porta rastes, té accent de Barcelona, o simplement és inútil, en els casos en què els grups fan alguna cosa bastant complexa i allunyada del món del metal) com és:
Fan una cosa una mica especial/estranya... quasi com jazz.
(Ho odio.Ho odio. Ho odio. Ho odio...)
És el cas de Horse Hunter, que podria passar perfectament per una cara-b (així de desastrosa és). Pots canviar la paraula jazz per flamenco i tindràs Mouth of Ghosts (bastant més entretinguda que l'anterior). S'agraeix l'esforç però, en general, aquestes coses no m'entusiasmen massa.
Doncs sí, per acabar: el nou cd d'aquesta gent, Ire Works, m'ha deixat una mica fred. Deu ser que hi havia posat massa esperances, però per mi, bàsicament, no han complert les expectatives. Sempre em quedarà l'opció de comprar-me el cd de Monkey Hole, que diu que s'hi assemblen tant...
Per cert, encara no he dit la meua particular estupidesa del dia, però ara mateix esmeno l'error: la veu del cantant, a les parts melòdiques, a vegades em recorda a l'Anastacia (la de la pel·lícula no; la de Anastasiahacegimnasia, tampoc; em refereixo a la cantant que té la mateixa veu que en Bozzo...)
En fi...
Valoració objectiva: 3,5/5 És un disc notable, entretingut i capaç d'oferir allò que buscaries a qualsevol cd de The Dillinger Escape Plan. A més, no s'han adormit gens i han provat coses noves prou interessants. Però una crítica exageradament alta no seria prou fidel, perquè estem parlant de The Dillinger Escape Plan i no de qualsevol grup... espanyol. De la mateixa manera que s'està criticant el rendiment de Ronaldinho, s'hauria de criticar als DEP. Tot sigui per intentar que tornin a ser els millors.
Una cosa boníssima del cd (i deixa que em faci pesat) és el preu: 29$ (incloent despeses) amb una samarreta de regal (talla M; ho dic per si mai me'n vols regalar una del teu grup, o de qualsevol altre). Deixa'm fer números... 29$ = 19,65€ (cd+samarreta+despeses... Buf! Que car!)
Valoració subjectiva: 3,1/5 Pensava que seria una cosa meravellosa i s'ha quedat en un cd que (només) està molt bé.
Pot semblar-te una cosa ridícula però, per exemple, penso que l'ordre de les cançons li resta punts. Els interludis (o com vulguis dir-ne) When Acting As A Particle i When Acting As A Wave pots trobar-los interessants si tu vols però, a mi, em tallen tot el desgavell tan groovy que portaven fins al moment.
I l'artwork és el més lleig de l'any, i qui sap si de la dècada, sens dubte (un altre cop, no sóc prou modern ni sofisticat com per trobar-li algun tipus d'encant).
Però la majoria de les cançons són molt bones. Estic segur que d'aquí unes setmanes, quan el tindré més apamat, li pujaré la nota mig punt. Fins llavors d'haurà de quedar amb això.
Contacte: http://www.myspace.com/dillingerescapeplan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada